Igualada és la capital de comarca que menys diners rep de la Catalunya Central

Després d’analitzar les subvencions atorgades per la Diputació de Barcelona en el Pla Xarxa Barcelona 2008-2011 per equipaments i infraestructures, el Grup Municipal de Convergència i Unió denuncia un cop més la incapacitat de l’equip de govern per aconseguir fons i ajuts per finançar les obres i projectes de la ciutat.

Per als anys 2008-2011, Igualada rebrà de la Diputació de Barcelona 1.800.000 per inversions. En canvi, d’altres capitals de comarca de la Catalunya Central, com Vic (2.800.000) governada per CiU, i Manresa (4.780.000) governada pel PSC, han aconseguit subvencions molt més elevades.

Fins i tot Vilafranca del Penedès, una capital de comarca amb menys habitants que Igualada, uns 35.000, ha rebut 3.822.166 euros.

L’anàlisi fet a escala més pròxima, evidencia les mancances del govern socialista d’Igualada, quan es constata que el municipi de Sta. Margarida de Montbui, governat pel mateix partit que l’Ajuntament d’Igualada, ha rebut una subvenció de 4.601.379€. CiU remarca que les dades són incontestables per el govern igualadí.

El grup municipal de CiU exigeix a l’alcalde, Jordi Aymamí, que expliqui a la ciutadania si es tracta d’un problema de manca d’eficàcia en la seva gestió o de manca de pes polític, tenint en compte que la Diputació de Barcelona és presidida i governada pels seus mateixos partits.

CiU recorda que en el ple dels pressupostos ja va advertir d’aquest fet, que es ve confirmant, malauradament per la ciutat, i que alhora es va posar a disposició de l’alcalde per mirar de fer pressió conjunta per aconseguir més recursos. CiU insisteix que no es tracta d’un fet conjuntural, sinó que malauradament l’actual equip de govern no truca a les portes, i si truca, com ha fet aquest cop amb la Xarxa Barcelona 2008-2011 i com mesos endarrera va passar amb el PUOSC i amb els pressupostos generals de l’Estat, resulta que no l’obren.

El grup municipal de Convergència i Unió, encapçalat per Marc Castells, va presentar esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat per aquest any 2009, a través del grup Parlamentari de Madrid les quals van suposar aconseguir subvencions per Igualada.

Malgrat aquesta actitud de l’equip de govern, el principal grup de l’oposició torna a oferir la seva col·laboració, alhora que exigeix que el govern treballi més per mirar que Igualada surti més beneficiada en aquest important repartiment de subvencions. El cap de llista de CiU Marc Castells “afirma que aconseguir subvencions beneficia als ciutadans i reforça l’activitat de les nostres entitats econòmiques i socials de la ciutat”. Castells “assumeix el compromís de seguir treballant per cercar recursos per tornar a posar Igualada al mapa de les ciutats més importants de Catalunya”.

Josep Rull considera l’acord un pas important cap a l’objectiu fer compatible més freqüència, més accessibilitat i més velocitat comercial, un objectiu que els metros comarcals del Tripartit ha pervertit

És possible que el vostre navegador no pugui visualitzar aquesta imatge.És possible que el vostre navegador no pugui visualitzar aquesta imatge.

El Portaveu de Política Territorial del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Josep Rull, ha assolit avui l’acord unànime de la Comissió de Política Territorial, d’instar el Govern a “realitzar els estudis de les actuacions necessàries de millora d’infraestructures i de material mòbil que facin possible la reducció del temps de viatge entre Manresa/Igualada i Barcelona”.

La proposta inicial del diputat nacionalista, defensava “instar el Govern a dur a terme, de manera immediata, les millores necessàries a la línia Llobregat – Anoia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya per tal de reincorporar els trens semi-directes des d’Igualada i Manresa i, així, reduir el temps final dels viatges”. Però Rull ha acceptat una esmena dels grups parlamentaris que donen suport al Govern, ja que “si bé no és tan ambiciosa com la nostra proposta, l’acord ens garanteix un important pas per assolir els nostres objectius”.

Tal com ha explicat el diputat nacionalista, “el 9 de febrer d’enguany, amb un retard aproximat de tres anys, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) va posar en marxa els metros comarcals de la línia Llobregat – Anoia, que han incrementat la freqüència de pas de trens del servei suburbà Barcelona -Martorell i han homogeneïtzat l’interval de pas dels trens que a partir de la seva entrada en funcionament és, de mitjana, de 5 minuts en hora punta. També s’ha incrementat la freqüència a les línies R5 (Barcelona – Manresa) i R6 (Barcelona – Igualada), que han passat, en hora punta, dels 60 minuts anteriors als 20. La inversió total ha estat de 264,7 MEUR”.

Però encara que aquestes dades puguin sonar molt bé, la realitat és que “l’increment de freqüència ha afectat el temps final de viatge, ja que s’han incorporat noves parades i s’han eliminat els trens semi-directes que hi havia entre Manresa i Igualada i Barcelona”.

Després de la introducció dels metros comarcals els temps de trajecte presenten els següents balanços quant a durada final:

Abans Ara

Igualada – Pl. Espanya 82’ 93’ + 11 minuts

Manresa- Pl. Espanya 81’ 89’ + 8 minuts

Pl. Espanya – Igualada 82’ 98’ + 16 minuts

Pl. Espanya – Manresa 81’ 88’ + 9 minuts

A més, al matí, al ramal de l’Anoia, hi havia un tren súper-directe que efectuava parada a Igualada, Piera, Masquefa St. Esteve, Martorell-enllaç, St. Andreu, St. Boi, Almeda Hospitalet, Ildefons Cerdà i Pl. Espanya i feia el recorregut en poc més d’una hora. També ha estat eliminat.

Segons Josep Rull, “la idea inicial de metros comarcals, en els termes amb què ha estat implementada pel Govern autoanomenat d’Entesa, ha quedat total pervertida i ha forçat una part molt important dels usuaris dels ramals a desertar del ferrocarril per accedir a Barcelona”.

Segons el diputat de CiU, “la prioritat ha de ser fer compatible més freqüència amb més accessibilitat i més velocitat comercial” i en aquest sentit, “l’acord assolit avui és un primer i important pas cap a l’assoliment d’aquest objectiu”.

Parlament, 25 de febrer de 2009